Sant Joan Evangelista i el missatge de la Llum

MARIA ÀNGELS PRATS.

Els francmaçons actuals comemorem el solstici d’Hivern tal com ho feien els nostres avantpassats en l’orde. En realitat els primers francmaçons de la maçoneria especulativa moderna, els que van constituír a finals del segle XVIII la Gran Lògia de Londres, celebraven dues grans festes anuals, el 24 de juny la festivitat de Sant Joan Baptista, que era la festa anual de l’orde i el 27 de desembre, la festivitat de Sant Joan Evangelista, en que es celebrava l’assemblea anual i era el moment en que els aprenents eren acceptats.

Qui eren aquests aquest dos personatges, aquests dos sants cristians que commemora fins avui la francmaçoneria? En aquest treball intentarem desbrinar-ho. Sant Joan Baptista, també denominat com el Precursor, és el que va anunciar a Jesús i el va batejar per immersió i va ser decapitat per rebutjar a Salomé. Pel que fa a Sant Joan Evangelista, la tradició catòlica sosté que és l’autor de l’Apocalipsi i del quart Evangeli , denominat com l’Evangeli de Sant Joan, del Nou Testament.

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola i el seu Districte la Gran Lògia Catalano Balear, a la que tots nosaltres formem part, està impregnada del concepte de laïcitat, però s’ha de reconèixer que en els seus orígens la francmaçoneria era una organització corporativa i els seus artesans formaven part de organitzacions religioses que estaven sota la protecció de una divinitat i d’un sant patró. Oswald Wirth, un mestre maçó que va escriure l’any 1919 El simbolisme hermètic, ja deia que el vocable lògia de Sant Joan, que es fa servir als rituals, al preguntar “d’on vens”, deriva de les corporacions constructives de l’edat mitjana, de les confraries de Sant Joan, al sí dels convents.

Si llegim el Gènesi, observem la distinció feta entre la Llum creada per Deu el primer dia, al dir: “que la Llum sigui i la Klum va ser”, amb la llum creada el quart dia, que es refereix a l’astre solar. Aquella Llum, amb majúscules, creada el primer dia, es refereix al efecte primer i a la causa dels nostre univers. En canvi la llum creada el quart dia es referix a l’astre solar, és el nom del Sol, és el nom del foc, és el nom de Joan, que deriva del nom hebreu Jehoh’annan, que significa sol i foc. El nom de Joan és el sinònim de l’home il·luminat.

Sant Joan, igual que l’astre, és la representació simbòlica del príncep únic i universal, el Príncep-Foc, de la Llum, de la font psíquica i intel·ligible, emanació i manifestació de la Causa Primera. Aquest Príncep-Foc està descrit a la Bíblia. Es la forma que s’apareix a Moisès a l’esbarzer que crema. També serà l’Esperit Sant que descendeix en llengües de Foc sobre els apòstols de Jesús al Nou Testament.

San Joan Baptista, el que es commemora el 24 de juny, és el millor símbol del Princep-Foc, ja que és el Precursor, és el que anuncia. Es també la imatge del Toisó d’Or, que els alquimistes de l’edat mitjana, els antics rosacreus, havien escollit com a símbol de la Gran Obra. Per tot això, els maçons van escollir com a patró de la seva confraria a Sant Joan Baptista i van convertir el dia del sant patró en la seva festa, que a més és una de les festes mes antigues de la humanitat.

L’altre Sant Joan, l’evangelista, és el que commemorem avui, encara que la seva festa és el dia 27 de desembre. Es un dels quatre evangelistes canònics, els altres tres son Mateu, Marc i Lluc. La tradició apostòlica li atribueix la redacció d’aquest quart evangeli, si bé per la seva falta d’unitat, l’estil i la data de la seva redacció es qüestiona la seva autoria i fa pensar que probablement fos redactat pels seus deixebles. Això no obstant, aquest quart evangeli va ser fruit de les seves reflexions i estava dirigit a facilitar la meditació al voltant de la figura de Jesús de Nazaret, a qui es presenta des del pròleg com el Logos o Paraula Eterna de Deu.

Aquest quart evangeli te un caràcter simbòlic i litúrgic, que presenta a Jesús com a la manifestació de l’essència divina, intermediari entre l’home i Déu. Es el resultat de la distinció feta entre el Déu suprem designat com a Theos, el Déu, escrit en majúscules i el Logos, que és solament theos, escrit en minúscula, un déu. Aquesta és l’idea central del quart evangeli. En aquest quart evangeli es torna a la simbologia de la Llum, del Princep Foc, que aquí no és la causa primera però si que és la seva manifestació i la causa del nostre univers. Es a dir, la simbologia de Sant Joan Baptista es desenvolupada en tot el seu esplendor per Sant Joan Evangelista. Tots dos son complementaris. .

La festa de Sant Joan el Precursor es la festa del foc, la de la il·luminació del Cosmos, és una festa exterior. En canvi la de Sant Joan d’Hivern o Sant Joan Evangelista, és una festa intima, del interior de la llar. Es el foc intens que brilla a les tenebres, però que triomfa també en el moment solsticial, superant les forces de la nit i començant la seva marxa ascendent. Es el moment que la natura sembla morta, però està viva sota la terra, preparant-se per l’esclat de la primavera.

Sant Joan Evangelista es representat sovint amb un vas d’or del que surt una serp, símbol de la llum i del coneixement, de la resurrecció i de la immortalitat, sota un drac que guarda el Toisó d’Or . Aquest vas en les llegendes mitològiques o místiques és el vas misteriós que conté un líquid màgic que atorga la santedat i el coneixement. Es el licor dels déus, el vas de les llegendes cèltiques, el Grial que recull la sang de les ferides de Jesús.

Sant Joan Evangelista està connectat a les grans tradicions iniciàtiques i va tenir una gran influencia en San Agustí, bisbe d’Hipona, que va ser en els seus inicis un militant de les sectes gnòstiques, de manera que treballava amb evangelis no canònics, i que després es passaria a l’església oficial. Joan Evangelista ens ensenya que Déu és l’Esperit i que Logos es el mediador entre l’home i Déu, reprenent la teoria inicial del Gènesi judaic. L’Evangeli de Sant Joan es la doctrina pura del cristianisme, és l’Evangeli del Coneixement i és també l’Evangeli de l’Amor Fratern. Recull el missatge de Jesús, que diu “estimeu-vos uns als altres”.

Paul Naudon, a Les Loges de Saint Jean et la philosophie ésotérique de la connaisance, ens diu que els simbolismes del Príncep-Foc, de la Llum i del Coneixement revesteixen una especial importància a la maçoneria. Sant Joan Evangelista simbolitza el secret de l’energia Il·luminadora. El recipiendari surt de la Terra, del Gabinet de Reflexió com del sí del Cosmos, de l’Ou Filosòfic del la Gran Obra, símbol també de la baixada de l’Esperit a la matèria i el seu alliberament. Encara no ha pres consciencia de la seva identitat en el microcosmos i menys encara dels principis transcendentals. Es necessari que viatgi per l’Aire, que representa les proves d’aquest mon, les contingències materials i profanes i seguidament es purifiqui per l’Aigua i el Foc i finalment rebi la Llum, símbol del retorn al microcosmos humà, al principi original. El esoterisme del cerimonial marca les tres fases successives de la iniciació: la purificació, la il·luminació i la reintegració.

Sant Joan Evangelista no és tan sols la perpetuació d’un mite panteista secular, ni una creença religiosa, sinó que és una cosa més, té un significat profund, ja que estableix la alliberació de l’home per la doble via de la iniciació, l’Amor i la Raó. Els ensenyaments de Sant Joan Evangelista i la comprensió de la filosofia del Coneixement ens obre la porta a accedir a l’Existència Verdadera, a la vida espiritual, a la consciencia, al coneixement de la vida interior, a les intencions del iniciat, als seus desitjos, a les seves decisions, als seus actes i sobre tot al seu destí. Sant Joan Evangelista ens ajuda a superar el coneixement humà per entrar en el Coneixement Absolut. Sòcrates ja ens deia “coneix-te a tu mateix”; Aristòtil deia “renova’t a tu mateix”, Descartes deia “penso, doncs existeixo”. Nietzsche deia que “per existir veritablement s’havia de viure perillosament” i tants altres filòsofs com Sarte i la seva teoria de l’existencialisme seguien aquest línea.

El missatge de Crist, segons Sant Joan Evangelista, ens permet entendre l’Essència, la Llum, el Logos, la Paraula Perduda. Aquesta Paraula, segon Sant Joan, havia de ser la guia de l’home en la nit fosca d’aquest mon. També deia que la llum és Vida i aquest vida no es la vida animal, es la vida principal. Seguia dient que la Vida és la Llum dels homes i que és necessari un nou naixement a través de la iniciació, per prendre consciencia de la Llum , de l’Esperit, de la Veritat i de la Vida.

De fet, la simbologia de la mort i la resurrecció constitueix el cor de totes les iniciacions, qualsevol que sigui la seva forma o expressió: misteris antics – Egipte, grecs o romans-, esoterisme cristià, alquímia, maçoneria.

Jacques Trescases a La Symbolique de la Mort ou Herméneutique de la résurrection, ens diu que la simbologia de la mort, com tota simbologia, és una visió subconscient de la nostra veritat intima i de la nostra activitat interior i secreta, el joc i contra-joc del nostre psiquisme. La psicologia moderna ha descobert les estructures universals del conscient profund i el seu condicionament pels arquetips, que no sols juguen únicament un rol determinant en el conscient humà. Aquesta perspectiva ens fa veure que el que ens semblava simplement la simbologia mítica d’una cultura particular, és en realitat una significació universal i conté una veritat per a la Humanitat.

Tal com ens diu Raoul Bertaux, la simbologia de la mort i resurrecció no te per objecte tornar a la vida biològica, sinó nodrir l’anima dormida a la vida de l’Esperit. La simbologia de la mort és el punt crucial i últim de tota simbologia i no està immediatament accessible al iniciat. Els místics d’Eleusis no accedien als grans misteris sinó després de ser iniciats als petits misteris. Els cristians no participen de la comunió si no han estat abans batejats i adoctrinats. A la maçoneria necessites d’un llarg camí per intentar trobar la Paraula Perduda.

Per acabar hem de tenir present que aquestes dies els maçons commemorem unes festivitats amb unes grans carregues simbòliques, la festivitat de Sant Joan Evangelista, i també la vinguda dels Tres Reis mags, que tal com ens diuen Jean Chopitel i Christiane Gobry a Les Rois Mages: histoíre, legende et enseignements, són considerats els missatgers de la Tradició, ja que travessen el temps i l’espai, seguint la Llum, amb els seus regals de santedat, de saviesa i de coneixement. Aquests dies, com a maçons, no hem de deixar-nos enlluernar per les festes cristianes, les festes paganes, les festes comercials, sinó que hem de buscar la simbologia profunda d’aquestes commemoracions i fer el que ens deia el filòsof i polític francès Condorcet que va viure entre els anys 1743 i1794,

“Els veritables amics de la veritat son els que la busquen, no els que presumeixen d’haver-la trobat”.

I per acabar un meravellós poema de Josep M. Boix Selva, titulat Alba i que diu:

Llum,

Que se’m torna esperança

Creadora, delit,

Tremolor d’unes ànsies

Lliures, incandescents.

Em duen cap enlaire

Tinc l’alegria, el foc

Que deixa incendiades

Voluntat i raó.

He nascut amb l’alba

MARIA ÀNGELS PRATS, 33º, es Gran Canciller del Supremo Consejo Masónico de España y M:. M:. de la R:. L:. Iod del Maresme (GLSE).

Ilustración: mosaico del águila como símbolo de San Juan Evangelista en Iglesia de San Manuel y San Benito, del arquitecto Fernando Arbós, Madrid.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s